"L'estaca" de Lluís Llach

L'avi Siset em parlava 
de bon matí al portal, 
mentre el sol esperàvem 
i els carros vèiem passar.

Siset, que no veus l'estaca 
a on estem tots lligats? 
Si no podem desfer-nos-en 
mai no podrem caminar!

Si estirem tots ella caurà 
i molt de temps no pot durar, 
segur que tomba, tomba, tomba, 
ben corcada deu ser ja.

Si tu l'estires fort per aquí 
i jo l'estiro fort per allà, 
segur que tomba, tomba, tomba 
i ens podrem alliberar.

Però Siset, fa molt temps ja 
les mans se'm van escorxant 
i quan la força se me'n va 
ella es més ampla i més gran.

Ben cert sé que està podrida 
i és que, Siset, pesa tant 
que a cops la força m'oblida, 
torna'm a dir el teu cant

Si estirem tots ella caurà 
i molt de temps no pot durar, 
segur que tomba, tomba, tomba, 
ben corcada deu ser ja.

Si tu l’estires fort per aquí 
i jo l’estiro fort per allà, 
segur que tomba, tomba, tomba 
i ens podrem alliberar.

L'avi Siset ja no diu res, 
mal vent que se'l va emportar, 
ell qui sap cap a quin indret 
i jo a sota el portal.

I, mentre passen els nous vailets, 
estiro el coll per cantar 
el darrer cant d'en Siset, 
el darrer que em va ensenyar.

Si estirem tots ella caurà 
i molt de temps no pot durar, 
segur que tomba, tomba, tomba, 
ben corcada deu ser ja.

Si tu l’estires fort per aquí 
i jo l’estiro fort per allà, 
segur que tomba, tomba, tomba 
i ens podrem alliberar.